dilluns 28 d'abril de 2008

Avui he començat la meva nova feina. Si no estudio no hi ha pasta i si no hi ha pasta no vull el sostre. Si cal treballar, estic millor on my own. Buscaré un pis on ningú pugui dir-me el que he de fer o el que no puc fer.

He trobat feina en un bar del centre, on els vells escupen a terra i na Rata passarà desapercebuda i ningú no es fixarà en mi. Amb la bicicleta hi he arribat en un moment; na Rata viatja a la cistella que porto davant del mànec, a la butxaca de la motxilla. Hi treu el cap, s'encara al vent de la platja i tanca els ulls. I jo gairebé em salto un semàfor amb l'espectacle i per poc no xoco amb l'autobús de línia, que m'ha embotzinat les orelles i ha ensordit la pobra Rata, que ha tornat motxilla endins i no ha tret el cap fins que jo ja lligava la bicicleta a un semàfor espatllat que sempre està vermell. Aquell carrer on des d'avui treballo està ple de cotxes que toquen el clàxon i de conductors que treuen la mà per la finestra. Diuen els vells de la barra que fa dies que són allà i que no poden ni arribar a dormir a casa. I que han triat un delegat que anirà a fer vaga de fam a la porta de l'ajuntament fins que arreglin el semàfor.

Na Rata, quan m'he penjat la motxilla a l'esquena, ha saltat a la meva caputxa. I devia saber que avui ens guanyàvem el pa perquè no ha tret el cap en tot el dia ni ha mogut un pèl. A casa m'han preguntat on he estat, que han trucat de l'institut a dir que fa quatre dies que no aparec. I he cantat. N'han fet un drama i han plorat i han dit que per què sóc així. I jo que "així com?". I bla bla bla. Tan de rotllo amb no tergiversar-me amb no tergiversar-me i ara què.

He servit disset cigalons, tres vermuts, set copes de conyac i un culet més, tres entrepans variats i deu menús. I un parell de birres. He mirat la tele però només fa un loto noséquè i demà portaré un llibre. He ficat tres tacs de formatge que han sobrat d'un vermut dins la caputxa i na Rata ni s'ha mogut. Però després ja no hi eren.

Na Rata ha tornat més cara al vent que al matí, fent profundes inspiracions i només li faltava dir "aix" de tant en tant. Li he dit que "ves acomiadant-te de la brisa marinera que aviat viurem al centre". I quan he obert la maleta per començar a guardar coses que encara no tinc on portar-les, na Rata s'hi ha ficat i ha costat molt treure-la d'allà.

diumenge 27 d'abril de 2008

Em dic Jo. No sabien si dir-me Joan o Joana per a no tergiversar-me. No he llegit Orlando i no he vist la pel·li de la Lucía Puenzo. La gent em parla de tu i només alguns eviten les paraules compromeses i em diuen frases com ara: "No siguis així, no et preocupis tant" en lloc de "No siguis tonta, et vaig massa preocupada", o l'equivalent en masculí.

Prefereixo espantar la gent que no em coneix i a això m'ajuda na Rata. La gent la veu i s'aparta i això m'és favorable. I jo l'acaricio perquè sàpiga que sóc jo que els fastigueja i no ella en si. No sé si és mascle o femella, però és més rata que ratolí i he decidit dir-li així. No té pel, o almenys no gaire. No és que estigui pelada, és que és així i les arrugues se li marquen precioses. Mou el morro molt ràpid i viu a la meva caputxa però sempre està a fora, al meu clatell, i amb la cua em pessigolleja un lòbul. La gent sent el moviment i de cop la veu i de cop algú xiscla i algú altre dissimula el fàstic que li faig.

Quan el tramvia va ple i anem tots enculant-nos per no besar-nos els morros, na Rata està encantada amb l'espectacle i la gent pensa que ho té molt fàcil per anar d'espatlla en espatlla i no saben com fer per allunyar-se'n. És ben divertit.

De vegades algú vol ser enrotllat i vol tocar-la, com per dir-me que ell no és com els altres i que jo li agrado així com sóc, amb una rata al clatell i una cua d'un pam que em remunta una orella.

Així vaig conèixer el Micah. Na rata li va mossegar el dit índex i li va fer una mica de sang. Abans que jo tragués els papers que certifiquen que na Rata no té res contagiós, vaig veure que ell es posava el dit a la boca i es xuclava la sang que hi sortia i que amb ell no caldria. Després es va treure el dit de la boca i me'n va mostrar la ferida. I jo li vaig agafar la mà i em vaig acostar el seu dit a la boda i me'l vaig ficar dins i el vaig xuclar com un xumet. I ell em va dir "em dic Micah" mirant-me als ulls i va preguntar "i tu?" Jo em vaig treure el seu dit de la boca li vaig tornar la mà i li vaig dir "jo Jo" i ell em va dir "ets un noi o una noia?" I jo li vaig dir que no ho sé i que m'és igual. I ell va dir que això devia comportar un problema de llenguatge per adreçar-se a mi i jo vaig encongir les espatlles i li vaig dir que "fes com et roti, a mi tant m'és".