Em dic Jo. No sabien si dir-me Joan o Joana per a no tergiversar-me. No he llegit Orlando i no he vist la pel·li de la Lucía Puenzo. La gent em parla de tu i només alguns eviten les paraules compromeses i em diuen frases com ara: "No siguis així, no et preocupis tant" en lloc de "No siguis tonta, et vaig massa preocupada", o l'equivalent en masculí.
Prefereixo espantar la gent que no em coneix i a això m'ajuda na Rata. La gent la veu i s'aparta i això m'és favorable. I jo l'acaricio perquè sàpiga que sóc jo que els fastigueja i no ella en si. No sé si és mascle o femella, però és més rata que ratolí i he decidit dir-li així. No té pel, o almenys no gaire. No és que estigui pelada, és que és així i les arrugues se li marquen precioses. Mou el morro molt ràpid i viu a la meva caputxa però sempre està a fora, al meu clatell, i amb la cua em pessigolleja un lòbul. La gent sent el moviment i de cop la veu i de cop algú xiscla i algú altre dissimula el fàstic que li faig.
Quan el tramvia va ple i anem tots enculant-nos per no besar-nos els morros, na Rata està encantada amb l'espectacle i la gent pensa que ho té molt fàcil per anar d'espatlla en espatlla i no saben com fer per allunyar-se'n. És ben divertit.
De vegades algú vol ser enrotllat i vol tocar-la, com per dir-me que ell no és com els altres i que jo li agrado així com sóc, amb una rata al clatell i una cua d'un pam que em remunta una orella.
Així vaig conèixer el Micah. Na rata li va mossegar el dit índex i li va fer una mica de sang. Abans que jo tragués els papers que certifiquen que na Rata no té res contagiós, vaig veure que ell es posava el dit a la boca i es xuclava la sang que hi sortia i que amb ell no caldria. Després es va treure el dit de la boca i me'n va mostrar la ferida. I jo li vaig agafar la mà i em vaig acostar el seu dit a la boda i me'l vaig ficar dins i el vaig xuclar com un xumet. I ell em va dir "em dic Micah" mirant-me als ulls i va preguntar "i tu?" Jo em vaig treure el seu dit de la boca li vaig tornar la mà i li vaig dir "jo Jo" i ell em va dir "ets un noi o una noia?" I jo li vaig dir que no ho sé i que m'és igual. I ell va dir que això devia comportar un problema de llenguatge per adreçar-se a mi i jo vaig encongir les espatlles i li vaig dir que "fes com et roti, a mi tant m'és".
Prefereixo espantar la gent que no em coneix i a això m'ajuda na Rata. La gent la veu i s'aparta i això m'és favorable. I jo l'acaricio perquè sàpiga que sóc jo que els fastigueja i no ella en si. No sé si és mascle o femella, però és més rata que ratolí i he decidit dir-li així. No té pel, o almenys no gaire. No és que estigui pelada, és que és així i les arrugues se li marquen precioses. Mou el morro molt ràpid i viu a la meva caputxa però sempre està a fora, al meu clatell, i amb la cua em pessigolleja un lòbul. La gent sent el moviment i de cop la veu i de cop algú xiscla i algú altre dissimula el fàstic que li faig.
Quan el tramvia va ple i anem tots enculant-nos per no besar-nos els morros, na Rata està encantada amb l'espectacle i la gent pensa que ho té molt fàcil per anar d'espatlla en espatlla i no saben com fer per allunyar-se'n. És ben divertit.
De vegades algú vol ser enrotllat i vol tocar-la, com per dir-me que ell no és com els altres i que jo li agrado així com sóc, amb una rata al clatell i una cua d'un pam que em remunta una orella.
Així vaig conèixer el Micah. Na rata li va mossegar el dit índex i li va fer una mica de sang. Abans que jo tragués els papers que certifiquen que na Rata no té res contagiós, vaig veure que ell es posava el dit a la boca i es xuclava la sang que hi sortia i que amb ell no caldria. Després es va treure el dit de la boca i me'n va mostrar la ferida. I jo li vaig agafar la mà i em vaig acostar el seu dit a la boda i me'l vaig ficar dins i el vaig xuclar com un xumet. I ell em va dir "em dic Micah" mirant-me als ulls i va preguntar "i tu?" Jo em vaig treure el seu dit de la boca li vaig tornar la mà i li vaig dir "jo Jo" i ell em va dir "ets un noi o una noia?" I jo li vaig dir que no ho sé i que m'és igual. I ell va dir que això devia comportar un problema de llenguatge per adreçar-se a mi i jo vaig encongir les espatlles i li vaig dir que "fes com et roti, a mi tant m'és".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada