El Micah ha tornat avui. Eren les sis del matí i jo passava la fregona al bar. M'agrada perquè se'm mulla la part dels texans que arrossego i perquè a aquella hora el bar és buit i na Rata pot jugar a perseguir les cintes grogues de la fregona i arrufa el nas perquè fan pudor a lleixiu. Ell ha entrat a les sis en punt... ara ja no sé per què dic ell; sempre he pensat en ell com a ell.
Jo no tenia ganes de parlar, només tenia ganes de passar la fregona i anar a moldre el cafè. S'ha assegut sense parlar i no ha demanat res per prendre i jo tampoc no li he preguntat. Al cap d'una estona he ficat na Rata a la caputxa i ell ja ha començat a parlar. Ha dit que no era culpa de ningú. I que no erem asexuals. Parlava en primera persona del plural i he entès per què es diu Jo, com jo. Ha dit que no som un error sinó una evolució genètica. I jo ja tenia la cara vermella de ràbia. No suporto aquest tema! No en vull parlar!
Però ell no callava. Ha dit que estava estudiant medicina... i ja no li he deixat acabar. "¿Tu? ¿Medicina? ¿Amb aquesta cara de pringat? ¿Amb eixa pinta d'arrossegat?" I m'ha dit que sí, sense immutar-se, sense alterar-se. Ha dit: "Sí, medicina, i calla i escolta." I jo cada cop la cara més vermella. Ha dit que vol investigar i que algun dia farà una tesi sobre la nostra situació. I jo li he dit: "No em vinguis amb situacions ni amb polles en vinagre, jo sóc jo i no vull que m'estudiïn." I diu: "Si no t'estudia algú i comences a fer-te veure i a donar la cara, a veure com collons penses normalitzar-te." I jo li dic: "A la merda tu i la norma!"
Jo el que vull és que em deixin estar i passar la fregona. A na Rata i a mi no ens importa la norma. A cagar, la norma.
En Micah ha dit que ell (o ella, jo ja no sé res de res) havia de marxar. I jo li dit que ell sí que sembla un noi. I m'ha dit que això era per què ell ho havia decidit així, i que jo també podia triar. I jo li he dit que no tinc per què triar ser res de res. I m'ha dit que comenci a pensar en com dir-li a la gent com jo, en els pronoms i en els sufixes de gènere dels adjectius. Que si ell estudia medicina i jo lingüística, al final podrem normalitzar-nos.
La puta norma dels collons!
Jo no tenia ganes de parlar, només tenia ganes de passar la fregona i anar a moldre el cafè. S'ha assegut sense parlar i no ha demanat res per prendre i jo tampoc no li he preguntat. Al cap d'una estona he ficat na Rata a la caputxa i ell ja ha començat a parlar. Ha dit que no era culpa de ningú. I que no erem asexuals. Parlava en primera persona del plural i he entès per què es diu Jo, com jo. Ha dit que no som un error sinó una evolució genètica. I jo ja tenia la cara vermella de ràbia. No suporto aquest tema! No en vull parlar!
Però ell no callava. Ha dit que estava estudiant medicina... i ja no li he deixat acabar. "¿Tu? ¿Medicina? ¿Amb aquesta cara de pringat? ¿Amb eixa pinta d'arrossegat?" I m'ha dit que sí, sense immutar-se, sense alterar-se. Ha dit: "Sí, medicina, i calla i escolta." I jo cada cop la cara més vermella. Ha dit que vol investigar i que algun dia farà una tesi sobre la nostra situació. I jo li he dit: "No em vinguis amb situacions ni amb polles en vinagre, jo sóc jo i no vull que m'estudiïn." I diu: "Si no t'estudia algú i comences a fer-te veure i a donar la cara, a veure com collons penses normalitzar-te." I jo li dic: "A la merda tu i la norma!"
Jo el que vull és que em deixin estar i passar la fregona. A na Rata i a mi no ens importa la norma. A cagar, la norma.
En Micah ha dit que ell (o ella, jo ja no sé res de res) havia de marxar. I jo li dit que ell sí que sembla un noi. I m'ha dit que això era per què ell ho havia decidit així, i que jo també podia triar. I jo li he dit que no tinc per què triar ser res de res. I m'ha dit que comenci a pensar en com dir-li a la gent com jo, en els pronoms i en els sufixes de gènere dels adjectius. Que si ell estudia medicina i jo lingüística, al final podrem normalitzar-nos.
La puta norma dels collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada