El món hauria d'estar encatifat per a que les persones com jo poguéssim passejar-nos-hi sense ferir-nos.
Na Rata s'ha escapat. El Micah ha fet cartells per si algú l'ha vista. Si us plau, aquí al blog hi ha la foto, així que si algú la veu, si us plau, que em deixi un comentari.
Com que és una rata he pensat que no anirà a passejar als parcs sinó per llocs més profunds. M'he comprat una guitarra i m'he apuntat a un curs intensiu i aniré a tocar al metro. Curiosament a la mare li ha semblat bé i m'ha pagat la guitarra i m'ha pagat la matrícula del curs. Somnio que un dia, mentre estigui tocant, apareixerà na Rata i em farà un aplaudiment.
Segueixo pensant que haurien d'encatifar el món. A l'Ateneu Barcelonès (que un dia m'hi vaig colar) l'escala noble està encatifada. Quan puges no n'ets conscient, però quan baixes sentir la catifa sota els peus a cada esglaó és com caminar sobre els núvols.
Si na Rata no torna no sé què faré. La soledat se'm menja. El Micah ajuda però no és el mateix. Jo vull tenir na Rata al clatell. Jo no sé anar pel món sense na Rata. Perquè jo no sóc ningú. Quina entitat tinc jo sense na Rata? Si no hi ha na Rata per escoltar-me el pensament, aleshores per a què collons he de pensar? Si no hi ha na Rata per tenir-ne cura i donar-li de menjar, a què collons he vingut al món?
Na Rata s'ha escapat. El Micah ha fet cartells per si algú l'ha vista. Si us plau, aquí al blog hi ha la foto, així que si algú la veu, si us plau, que em deixi un comentari.
Com que és una rata he pensat que no anirà a passejar als parcs sinó per llocs més profunds. M'he comprat una guitarra i m'he apuntat a un curs intensiu i aniré a tocar al metro. Curiosament a la mare li ha semblat bé i m'ha pagat la guitarra i m'ha pagat la matrícula del curs. Somnio que un dia, mentre estigui tocant, apareixerà na Rata i em farà un aplaudiment.
Segueixo pensant que haurien d'encatifar el món. A l'Ateneu Barcelonès (que un dia m'hi vaig colar) l'escala noble està encatifada. Quan puges no n'ets conscient, però quan baixes sentir la catifa sota els peus a cada esglaó és com caminar sobre els núvols.
Si na Rata no torna no sé què faré. La soledat se'm menja. El Micah ajuda però no és el mateix. Jo vull tenir na Rata al clatell. Jo no sé anar pel món sense na Rata. Perquè jo no sóc ningú. Quina entitat tinc jo sense na Rata? Si no hi ha na Rata per escoltar-me el pensament, aleshores per a què collons he de pensar? Si no hi ha na Rata per tenir-ne cura i donar-li de menjar, a què collons he vingut al món?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada