Ara que no distingeixo entre somni i vigília de vegades em sembla veure na Rata per casa. Fins i tot passa alguna estona al meu clatell. El que si sé és que dorm amb mi, això segur.
El Micah ha estat uns dies allà on l'hivern sembla estiu i ha tornat daurat. S'ha fet un pírcing a la llengua i està més maco que mai. Em vénen ganes de besar-lo però no puc perquè ara diu que es vol casar amb mi i jo això sí que no. Aviat finalment tindrà un mòbil i em diu que és per a que li escrigui missatges i jo no vull. Jo vull tenir-lo al sofà esborrant-me el cervell a base de petons al front.
Tots els semàfors de la ciutat s'han apagat i jo només hi passejo de nit, quan no poden atropellar-me els autobusos. Na Rata diu que no m'hi acompanya, fa que no amb el cap. Aleshores vaig fins la caseta del Micah i no m'atreveixo a picar el timbre i torno cap a casa caminant amb les mans a les butxaques i el cap cot. De tornada compro una pita de falafel ben picant i quan arribo a casa na Rata no apareix, deu ser darrere de la rentadora, com li agrada ara. Allà rossega la paret com si fes un túnel en una presó. Algu dia se'n sortirà i no dirà adéu, que jo ho sé. Alesores em truca ell i em convida a anar a casa seva a veure una pel·li i a fer-me petons al front al seu sofà i jo li dic que ni de conya, que deixi de dir bajanades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
