No he vist el Micah des de dijous passat i la cosa em neguiteja. Una vegada a la vida que trobo un no-tergiversat i el trec de la meva vida a puntades de peu. Però jo crec que un dia apareixerà quan menys m'ho esperi.
Na Rata s'ha fet l'ama de la cuina i sembla en Ratatouille però el pla pelat, quin riure. I tampoc no cuina. L'ama del bar diu que mentre no la vegi la clientela que no passa res, que pot passejar-s'hi. Que prefereix veure-la passejar que pensar que la tinc allà ofegant-se de calor dins la caputxa. Si a na Rata li encanta la caputxa! Però vaja, que la cuina també li agrada molt. Només cal vigilar que no rossegui res que li pugui fer mal ni res que hagi de rossegar després un client.
Al semàfor ha tornat el primer que va anar a l'ajuntament a fer vaga de fam. Ha tornat mort de gana i m'ha demanat un entrepà de blanc-i-negre, "de pressa, de pressa", deia, "que em moro de gana", deia, pobret. I ara el segon, que és un taxista, ha pres el relleu i ha marxat cap a l'ajuntament. Els han dit que els poden tapar el semàfor amb un full negre i posar-los un policia, però han dit que no negocien, que tenen una reivindicació molt clara i molt fàcil, que és fer arreglar el semàfor, i que els resulta humiliant que els intentin comprar amb mitges solucions barates. Estan indignats. Jo, com que no se n'enteren, els poso el cafè descafeinat, perquè els veig molt alterats.
I no tenen temps de preguntar-me el sexe, el gènere ni el nom.
Na Rata s'ha fet l'ama de la cuina i sembla en Ratatouille però el pla pelat, quin riure. I tampoc no cuina. L'ama del bar diu que mentre no la vegi la clientela que no passa res, que pot passejar-s'hi. Que prefereix veure-la passejar que pensar que la tinc allà ofegant-se de calor dins la caputxa. Si a na Rata li encanta la caputxa! Però vaja, que la cuina també li agrada molt. Només cal vigilar que no rossegui res que li pugui fer mal ni res que hagi de rossegar després un client.
Al semàfor ha tornat el primer que va anar a l'ajuntament a fer vaga de fam. Ha tornat mort de gana i m'ha demanat un entrepà de blanc-i-negre, "de pressa, de pressa", deia, "que em moro de gana", deia, pobret. I ara el segon, que és un taxista, ha pres el relleu i ha marxat cap a l'ajuntament. Els han dit que els poden tapar el semàfor amb un full negre i posar-los un policia, però han dit que no negocien, que tenen una reivindicació molt clara i molt fàcil, que és fer arreglar el semàfor, i que els resulta humiliant que els intentin comprar amb mitges solucions barates. Estan indignats. Jo, com que no se n'enteren, els poso el cafè descafeinat, perquè els veig molt alterats.
I no tenen temps de preguntar-me el sexe, el gènere ni el nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada