No sé si pensar serveix de res. Serveix reflexionar? Serveix sempre? Jo crec que hi ha traumes de la vida que només la vida pot esborrar. Recrear-me en la fugida de na Rata, on em porta? A plorar, a pensar en el per què de la seva fugida, a voler buscar-la. La gent em telefona per quedar i jo dic que no, que estic reflexionant sobre un problema i que he de trobar la solució.
Potser si deixo de reflexionar i deixo que la vida m'ompli com l'aigua a una esponja, potser al final m'adono que no hi havia per tant. La vida em demostrarà amb fets allò que les paraules, una darrere l'altre, no poden ordenar. La vida és pura literatura. La vida és pura connotació i ha de ser llegida. Posar-li nom i prentendre explicar-la és un insult. La vida és l'hermenèutica més fàcil de totes. La vida es manifesta i només cal deixar que ens porti. És més llesta que nosaltres, molt més. Molt més intel·ligent que el nostre conscient.
En Micah, per exemple, ara no parla. Va dir que estudiaria medecina i està pedent de l'accés i està insuportable. Però jo sé com està per com respira, per com somriu i per com m'acaricia el cap. Jo no li parlo perquè ja sé el que hi ha. Jo el llegeixo. Llegeixo els seus fets, els interpreto i faig els possibles per creure que el vaig coneixent. Si ell parlés més potser el coneixeria més o potser el coneixeria menys. I diu que no em parlarà fins que no deixi de buscar na Rata i fins que no li digui que estudiaré lingüística; no ho diu, no, sinó que ho va dir, i va callar. Que és cabut! Collons!
Potser si deixo de reflexionar i deixo que la vida m'ompli com l'aigua a una esponja, potser al final m'adono que no hi havia per tant. La vida em demostrarà amb fets allò que les paraules, una darrere l'altre, no poden ordenar. La vida és pura literatura. La vida és pura connotació i ha de ser llegida. Posar-li nom i prentendre explicar-la és un insult. La vida és l'hermenèutica més fàcil de totes. La vida es manifesta i només cal deixar que ens porti. És més llesta que nosaltres, molt més. Molt més intel·ligent que el nostre conscient.
En Micah, per exemple, ara no parla. Va dir que estudiaria medecina i està pedent de l'accés i està insuportable. Però jo sé com està per com respira, per com somriu i per com m'acaricia el cap. Jo no li parlo perquè ja sé el que hi ha. Jo el llegeixo. Llegeixo els seus fets, els interpreto i faig els possibles per creure que el vaig coneixent. Si ell parlés més potser el coneixeria més o potser el coneixeria menys. I diu que no em parlarà fins que no deixi de buscar na Rata i fins que no li digui que estudiaré lingüística; no ho diu, no, sinó que ho va dir, i va callar. Que és cabut! Collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada